El desembre del 2020 començava el projecte de construcció de les Bordes de Rigoder.
El projecte de Bordes del Rigoder comptava amb la construcció de tres bordes d’alta muntanya que s’havien d’edificar a la zona dels Cortals d’Encamp, al Principat d’Andorra, sota la direcció d’obra de l’arquitecte Marc Calvet.
L’abril del 2022 es va lliurar una de les bordes al seu propietari i actualment, Sideco Constructora, estem ultimant els detalls que finalitzaran un projecte peculiar i amb molta identitat.
PARTICULARITAT DEL PROJECTE
Com ja vam explicar en un escrit del nostre blog, les Bordes de Rigoder ha estat un dels projectes emblemàtics en el que ha treballat Sideco, per la seva ubicació i per les seves característiques.
En primer lloc, la ubicació. Una zona d’alta muntanya que ens ha provocat aturades de mesos en la construcció, en temporades hivernals, i que per la seva condició d’alta muntanya, el trasllat dels materials i de la maquinària es feien feixucs, però a la vegada, tot un repte.
En segon lloc, les característiques constructives de les bordes, que les defineixen com a edificacions autosostenibles.
I per què? Passem a veure-ho.
BORDES SOSTENIBLES
Les Bordes del Rigoder s’han construït en una zona solana, orientades al sud, pensant en el confort tèrmic i ambiental que pot generar el seu emplaçament, així com en la mínima despesa energètica.
A més, les edificacions estan fetes, com ja hem dit, als Cortals d’Encamp, fora de la contaminació atmosfèrica i acústica, en una zona d’alta muntanya rodejada de vegetació.
Un tret característic és la utilització de plaques prefabricades isotèrmiques de fusta, que aporten a la construcció aïllament tèrmic que limita i optimitza la transmissió de fred i calor entre espais, sent en si mateixa, una mesura efectiva per a l’estalvi energètic de les bordes.
Tanmateix, les bordes disposen d’un pou d’aigua de grans dimensions de recuperació de l’aigua de la pluja, que és filtrada, depurada i potabilitzada perquè es pugui utilitzar per al seu consum.
I què passa amb les aigües residuals?
Doncs les tres bordes comparteixen una fossa sèptica que és l’encarregada de tractar i depurar les aigües residuals domèstiques a partir de la separació i transformació fisicoquímica de la contaminació continguda en aquest tipus d’aigües.
DETALLS ÚNICS PER A CADA PROPIETARI
Les Bordes del Rigoder, una vegada acabades, i quan els moviments de terres típics de la construcció estiguin assentats, no solament dels edificis, sinó dels serveis necessaris (fossa, pou, FEDA, camins…), quedaran integrades perfectament en la fisonomia del terreny. Com si sempre hi haguessin estat amb la resta de les bordes del Rigoder.
Aquesta era una premissa important que volien resguardar els propietaris. Que quedessin integrades.
Totes les bordes tenen dues plantes, llar de foc. Però cadascuna té les seves particularitats i està feta a gust de cadascun dels propietaris. Ja sigui en la definició dels espais, la utilització de materials interiors (majoritàriament de fusta) o en la col·locació d’elements arquitectònics simbòlics, com és el cas d’uns estripagecs en una de les bordes.
Què són els estripagecs?
L’estripagecs és un barrot metàl·lic, amb punxes irregulars cap als laterals, que es col·locava a les finestres de les bordes i cases de la zona del Pirineu i Andorra. El nom ve del fet que tenien com a objectiu estripar els gecs (jaquetes) dels lladres que intentaven passar entre els barrots.
